Marieta i l'aigua

Títol:Marieta i l’aigua

Autor: Fina Masgrau Plana

Editorial: Tàndems Edicions

ISBN:84-8131-549-4

Any d’edició:2005

Lloc d’edició:València

Sinopsis:Aquest conte narra la història d’una rateta que li encanta l’aigua. Quan plou treu el nas, la mà, el cap i la llengua a la fresca. A la primavera i a l’estiu la Marieta llança pedres al riu, renta els plats amb molta alegria i amb l’aigua i el sabó fa una bombolla com un meló. Es banya a la banyera fent de balena i regant el jardí es ruixa a ella mateixa ja que l’aigua l’entusiasma.

D’aquest llibre volem destacar... el gran entusiasme que té la Marieta per l’aigua, des de l’aigua de la pluja, passant per l’aigua que utilitza fregant els plats fins a l’aigua per regar les plantes, que tot i no ser una planta, l’aigua li encanta.

I la Lluna va somriure

Títol: I la Lluna va somriure

Autor: Petr Horácek

Editorial: Beascoa, Random House Mondadori, SA

ISBN: 84-488-1818-0

Any d’edició: 2003

Lloc d’edició: Barcelona

Sinopsis:Una nit, la lluna s’adona que a la masia tot està damunt davall. Els animals que haurien d’estar dormin encara roden i remenen la cua, mentre que els que haurien d’estar desperts dormen com a troncs. És aleshores quan la lluna decideix que no tornarà a somriure fins que tot estigui en ordre. Així que, decideix que és hora d’encendre els estels. Encén un estel per cada animal, (el gos, el gat, les vaques, els ratpenats, els porcs, les guineus, les oques, els ratolins, les ovelles i els papallons) i cadascú fa el que li toca en aquell moment. És llavors, quan la lluna satisfeta, somriu.

D’aquest llibre volem destacar...la destresa de la lluna en encendre els estels amb la finalitat de posar en ordre la masia fent que tots els animals facin el que els toca fer.

Magenta la petita fada

Títol: Magenta la petita fada

Autor: Jaume Escala

Editorial: Lumen, S.A.

ISBN: 84-264-3788-5

Any d’edició: 2003

Lloc d’edició: Barcelona

Sinopsis: La Magenta és una fada viatgera que donava tombs per l’univers i es va trobar el Sol el qual va dir-li que donava llum i escalfor a la Terra, també a la Lluna que dona bellesa i poesia a la Terra. La Magenta se’n va anar cap a la terra i en tornar-se de nit, la Terra li va dir que anés a buscar els colors. Va trobar el groc dels deserts, el verd de les selves frondoses, el blau del mar i del cel, el roig dels volcans, el taronja, l’indi i el violeta. I també el gris trist i desolat de dos nens, als quals la Magenta els va donar tots els colors.

D’aquest llibre volem destacar... la generositat de la Magenta al donar-los tots els colors als dos nens de la Terra al veure’ls tristos sense color.

La Nuvolina

Títol: La Nuvolina

Autor: Riccardo Geminiani

Editorial: Ceac, S.A.

ISBN: 84-480-1982-2

Any d’edició: 2002

Lloc d’edició: Barcelona

Sinopsis:La Nuvolina sempre es queda la última i sovint baixa una mica per mirar de cua d’ull què passa arran de terra. A la nit les boires estan cansades i s’aturen a dormir sobre els cims de les muntanyes, mentre la Nuvolina descansa sobre la lluna. Un dia, mentre les boires passejaven fregant les capçades dels arbres, la Nuvolina es va endinsar en un bosc on va trobar-hi molts animals i es va entretenir jugant, oblidant-se de tot. Mentrestant les altres boires es van anar allunyant. Quan la Nuvolina se’n va adonar va afanyar-se a seguir-les però al passar per damunt d’un poble va sentir unes veus i rialles d’infants que la cridaven invitant-la a jugar amb ells. Ella sense dubtar va baixar a jugar amb ells i va compartir molts moments amb la gent del poble, però l’estiu es va acabar deixant arribar la tardor, i la Nuvolina al veure les seves amigues volia enlairar-se però no podia. La gent del poble la va ajudar fins que van decidir portar-la al campanar, on les altres boires al veure-la van començar a empènyer-la amunt, amunt, amunt,...

D’aquest llibre volem destacar... l’esforç que fa la Nuvolina en entretenir i ajudar a tota la gent del poble durant el temps que va estar amb ells fa que desprès, quan és ella la que necessita ajuda, sigui recolzada per la gent, fent així, que pugui tornar a trobar-se amb les seves amigues les boires.

Història d'un arbre

Títol: Història d’un arbre

Autor:M Àngels Gardella

Editorial: La Galera, S.A. Editorial

ISBN: 84-246-2222-7

Any d’edició: 1987

Lloc d’edició: Barcelona

Sinopsis:Narra la història d’un arbre que vivia en un camí ben tranquil, el qual s’ha anat transitant amb el pas del temps. Tot i així, tots els seus amics (pardals, sargantanes, gotes de pluja, volves de neu,...) el van a veure. Una tarda, mentre un gos jeia a la soca de l’arbre, va aparèixer un home de l’ajuntament que venia a tallar l’arbre. El gos al veure l’home es va posar a bordar com un boig i el va espantar fent-lo fugir cames ajudeu-me. Però un altre dia va tornar acompanyat de tres homes més, i l’arbre va pensar que estava perdut. Però va aparèixer el seu amic núvol i va fer ploure, es va desfer en trons, llamps i pedregada, aconseguint que mai més ningú volgués tallar-lo.

D’aquest llibre volem destacar... la solidaritat de tots els amics de l’arbre els quals el van defensar amb totes les seves forces perquè mai més ningú volgués anar a tallar-lo.

El meu Arc de Sant Martí

Títol: El meu Arc de Sant Martí

Autor: Jordi Seguí

Editorial: Edicions el Mèdol

ISBN: 84-96294-01-3

Any d’edició: 2004

Lloc d’edició: Observatori de l’Ebre

Sinopsis:Aquest conte narra la història d’un nen que té curiositat per l’Arc de Sant Martí i comença a fer-li una sèrie de preguntes al seu avi. Aquest li explica que l’Arc de Sant Martí es pot veure quan plou a prop i el sol lluu al darrera. També li diu que té set colors: el vermell, el carbassa, el groc, el verd, el blau, l’indi i el violat,

 i compara tots aquests colors amb elements del seu entorn proper. Finalment el nen li pregunta què hi ha sota l’Arc de Sant Martí, ja que sembla un pont, i l’avi li diu que on neix l’Arc de Sant Martí hi ha un tresor. El nen proposa anar-lo a buscar però l’avi, tot seguit, diu que el millor regal és veure’l i gaudir-ne.

D’aquest llibre volem destacar...la gran curiositat del nen i l’esforç que fa l’avi en contestar-li totes les preguntes tot relacionant els colors de l’Arc de Sant Martí en elements del seu entorn, per tal que comprengui perfectament el color del que li parla.